Toda & Nel-lo obté una sentència pionera que condemna la Comunitat de Madrid al pagament d’una doble indemnització a una treballadora laboral interina per abús en la contractació temporal
El despatx Toda & Nel-lo, sota la direcció lletrada de Mario Chaparro Yedro, counsel de l’àrea de Dret Públic, dirigida pel soci i Magistrat en excedència Javier Ramón Sierra, ha obtingut una sentència dictada el 9 de juny de 2026 pel Jutjat del Social núm. 14 de Madrid que aplica, de forma directa i immediata, el nou criteri fixat pel Ple de la Sala del Social del Tribunal Suprem en la seva sentència d’11 de maig de 2026, condemnant la Conselleria de Família, Joventut i Assumptes Socials de la Comunitat de Madrid al pagament d’una doble indemnització per abús en la contractació temporal.
La sentència reconeix el dret d’una treballadora laboral interina de l’Administració Pública a percebre dues indemnitzacions cumulatives com a conseqüència de l’abús en la seva contractació temporal: la indemnització extintiva per la cessació del seu contracte i una indemnització complementària reparadora del dany causat per l’abús de la temporalitat.
Com s’acredita l’abús en la temporalitat?
La sentència considera acreditat l’abús en la temporalitat atès que la treballadora ha estat empleada de forma interina durant més de 3 anys, sense que hi hagi interrupcions essencials que hagin provocat la ruptura del vincle. L’òrgan judicial aplica el criteri previst en l’article 70 de l’EBEP, que fixa el termini que té l’Administració per cobrir les vacants en 3 anys, i constata que la durada del contracte —des de juny de 2020 fins al 2025— supera aquest llindar sense que l’Administració demandada hagi al·legat ni acreditat cap supòsit de suspensió o prolongació justificada.
Quines indemnitzacions es reconeixen?
La resolució condemna la Comunitat de Madrid al pagament de dues indemnitzacions cumulatives: la indemnització extintiva taxada de 20 dies per any de servei —que el Tribunal Suprem continua aplicant als contractes que s’extingeixen per la cobertura definitiva de la vacant— i una indemnització complementària reparadora del dany sofert per l’abús de la temporalitat, fixada d’acord amb el criteri orientador constituït per la LISOS (art. 40, en la redacció vigent en el moment de produir-se els fets).
Per què és important aquesta sentència? Conseqüències pràctiques
/ Constitueix un dels primers pronunciaments judicials del nou criteri establert pel Ple de la Sala del Social del Tribunal Suprem (sentència d’11 de maig de 2026) per part d’un Jutjat del Social, la qual cosa anticipa un efecte multiplicador sobre la litigiositat en aquesta matèria.
/ Confirma el dret dels treballadors interins de les Administracions Públiques a reclamar una doble indemnització quan s’acrediti l’abús en la seva contractació temporal. No obstant això, juntament amb la indemnització, continuem lluitant, quan escau, per la fixesa dels interins afectats, tant personal funcionari com laboral, per equiparar-nos a la normativa comunitària i la doctrina del TJUE.
/ Obre la porta que prop d’un milió de treballadors interins a les Administracions Públiques espanyoles puguin instar reclamacions similars en relació amb el dret indemnitzatori i la fixesa.
/ La resolució s’emmarca en un problema estructural que afecta prop d’un milió de treballadors interins a les Administracions Públiques espanyoles i consolida Toda & Nel-lo com a despatx de referència en la defensa de treballadors afectats per la precarietat laboral en el sector públic, en un moment d’especial rellevància jurisprudencial i normativa.
