El Suprem obre la porta a conèixer què va investigar la Inspecció de Treball després d’arxivar una denúncia
Rebre una comunicació d’arxivament després de denunciar irregularitats laborals d’un competidor ja no implica necessàriament quedar-se sense respostes. El Tribunal Suprem, en la sentència 1033/2026, ha establert que el deure de sigil de la Inspecció de Treball i Seguretat Social no justifica una denegació general de la informació sobre les actuacions dutes a terme, i que la sol·licitud del denunciant s’ha de resoldre, com a regla general, en el termini d’un mes. Sobre les implicacions pràctiques d’aquesta resolució per a autònoms i pimes s’ha pronunciat Elena Rubio, sòcia de l’àrea Laboral de Toda & Nel-lo, a Diario Autónomos y Emprendedores.
El procediment, segons detalla, parteix d’una sol·licitud d’accés a informació pública adreçada a l’òrgan que custodia la documentació. En aquesta sol·licitud convé identificar la denúncia i precisar què es demana (visites, requeriments, comprovacions, informes o la resolució d’arxivament), sense que calgui explicar per a què es vol la informació. Es tracta, en tot cas, d’accedir a documentació ja existent, no d’obtenir una nova investigació. Si l’Administració invoca la protecció de dades, haurà de motivar la restricció i facilitar un accés parcial quan sigui possible; i davant d’una negativa, una resposta incompleta o el silenci, es pot reclamar davant del Consell de Transparència i Bon Govern, un tràmit que no requereix advocat ni comporta cap taxa.
Rubio posa també l’accent en els límits de la sentència: reconèixer el dret d’accés no deixa sense efecte l’arxivament ni obliga a reobrir les actuacions, i tampoc no atorga per si sol legitimació per recórrer-lo. Quan sorgeixin fets nous o proves que no es van examinar, la via adequada és posar-los en coneixement de la Inspecció o presentar una nova denúncia fonamentada, la viabilitat de la qual dependrà de les proves disponibles i dels terminis de prescripció.
Podeu llegir l’article en l’enllaç següent: