La justícia reconeix com a improcedent l’acomiadament de personal laboral temporal per a la funcionarització de les seves places.
Cuando la Administración cubre con un funcionario de carrera la plaza que hasta entonces ocupaba un trabajador interino, ¿puede considerarse que esa plaza ha sido cubierta reglamentariamente, o se trata en realidad de un despido? El Juzgado de lo Social nº 36 de Madrid se ha pronunciado en una sentencia dictada el 3 de julio de 2026, en un caso dirigido por Javier Ramón, socio de Derecho Público, Administrativo y Regulatorio de Toda & Nel-lo: la funcionarización de la plaza no equivale a su cobertura reglamentaria y, por tanto, constituye un despido improcedente.
La resolució condemna la Conselleria de Família, Joventut i Afers Socials de la Comunitat de Madrid a optar, en el termini de cinc dies, entre la readmissió de la treballadora amb abonament dels salaris de tramitació o el pagament d’una indemnització per acomiadament improcedent. A aquesta quantitat s’hi afegeix una condemna addicional en concepte d’indemnització per dany moral derivat de la contractació fraudulenta.
Per què la funcionarització de la plaça constitueix un acomiadament improcedent?
La treballadora prestava serveis per a l’Administració des del novembre de 2001, primer com a interina per substitució i, des del juliol de 2003, mitjançant un contracte de durada determinada com a auxiliar administrativa a l’espera de la cobertura reglamentària de la seva vacant. El juliol de 2025 se li va comunicar l’extinció de la seva relació laboral després de l’adjudicació d’aquella mateixa plaça —ja transformada en funcionarial— a una persona nomenada funcionària de carrera a través d’un procés d’estabilització de l’ocupació temporal.
El Jutjat constata que el termini màxim de durada de la interinitat havia estat notòriament superat i que la plaça no va ser coberta mitjançant el procés reglamentari de contractació laboral, sinó que va canviar la seva naturalesa jurídica. Citant pronunciaments del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, la sentència conclou que aquesta situació equival a un acomiadament i en declara la improcedència.
Una indemnització addicional per 19 anys d’abús en temporalitat
Aplicant la doctrina fixada per la Sala Quarta del Tribunal Suprem en la Sentència 475/2026, d’11 de maig —dictada en desenvolupament de la sentència del TJUE de 14 d’abril de 2026 (cas Obadal)—, el Jutjat reconeix que la indemnització extintiva per si sola no repara íntegrament el dany causat per anys d’inseguretat laboral. En aquest cas, la treballadora va prestar serveis en situació de temporalitat fraudulenta durant 19 dels 22 anys de vigència de la seva relació laboral, una durada que el Jutjat qualifica de «completament extraordinària» i que situa la indemnització per dany moral a la franja alta del ventall previst a l’article 40.1.c bis de la LISOS.
En paraules de Javier Ramón Sierra, soci de Dret Públic, Administratiu i Regulatori de Toda & Nel-lo: «La sentència confirma que la conversió d’una plaça laboral en una plaça de funcionari —i la seva adjudicació mitjançant un procés d’estabilització— no equival a la cobertura reglamentària de la vacant laboral, sinó que constitueix un acomiadament improcedent amb totes les seves conseqüències indemnitzatòries. Es tracta d’un precedent de gran rellevància per a tots els treballadors indefinits no fixos les places dels quals hagin estat objecte de processos de funcionarització».
Més informació:
