Francisco Javier Ramón analitza l’últim pronunciament del TJUE sobre l’ocupació pública temporal

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) torna a posar el focus sobre l’ocupació pública temporal. La sentència dictada en l’assumpte C-418/24, conegut com a cas Obadal, i que es va conèixer ahir, llança un advertiment difícil d’ignorar: els mecanismes amb què l’ordenament espanyol ha respost a l’encadenament irregular de contractes i nomenaments en el sector públic no superen l’estàndard europeu d’efectivitat, proporcionalitat i efecte dissuasiu.

Les implicacions de la resolució van molt més enllà del cas concret. Afecten la figura de l’indefinit no fix, les indemnitzacions per cessament i els mecanismes de responsabilitat de l’Administració. I la seva lògica és extrapolable tant al personal laboral com al funcionariat interí.

Francisco Javier Ramón, soci de Toda & Nel-lo especialista en Dret Públic, Administratiu i Regulatori, analitza l’abast real d’aquesta resolució i les seves conseqüències per als tribunals espanyols, les administracions i els empleats públics temporals en una tribuna publicada a Expansión.

Podeu llegir-la al següent enllaç:

Tribuna | Expansión – Espanya es queda sense arguments davant els interins