Francisco Javier Ramón analitza el darrer revés judicial a la Zona de Baixes Emissions de Madrid
El Tribunal Suprem ha inadmès el recurs de cassació interposat per l’Ajuntament de Madrid contra la sentència del TSJ de Madrid que anul·lava els preceptes reguladors de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) al municipi. Amb això, l’anul·lació de l’ordenança ha guanyat fermesa, i s’obre un escenari de conseqüències pràctiques molt rellevants per a un nombre elevat de ciutadans i empreses.
El TSJ va apreciar en el seu moment una insuficiència de l’informe d’impacte econòmic previ a l’aprovació de la norma: l’Ajuntament no va ponderar adequadament el balanç de beneficis i costos, ni va valorar alternatives menys restrictives. El tribunal va subratllar a més que l’ordenança afectava de manera desproporcionada els ciutadans de menor capacitat econòmica, vulnerant el principi de transició justa consagrat en la Llei de Canvi Climàtic.
Les vies d’actuació que ara s’obren són dues. D’una banda, la impugnació o revisió de les sancions imposades a l’empara de l’ordenança anul·lada. De l’altra, i probablement la més rellevant en termes econòmics, la reclamació de responsabilitat patrimonial davant l’Ajuntament pels perjudicis derivats de l’aplicació d’una norma que els tribunals han declarat contrària al principi de proporcionalitat.
Francisco Javier Ramón, soci de Toda & Nel-lo especialista en Dret Públic, Administratiu i Regulatori, analitza en detall l’abast d’aquesta resolució i les accions concretes que poden exercitar els afectats en una tribuna publicada a Cinco Días.
Podeu llegir-la en el següent enllaç: Tribuna | Cinco Días – Nou revés a la ZBE de Madrid, i ara què?