L’Audi\u00e8ncia Nacional (AN), en la seva recent sent\u00e8ncia de data 28 de juliol de 2025, ha reconegut el dret d’una contribuent resident fiscal als Estats Units a deduir-se les despeses necess\u00e0ries per a l’obtenci\u00f3 dels ingressos per arrendament declarats, en contra del criteri de l’Oficina Nacional de Gesti\u00f3 Tribut\u00e0ria i del Tribunal Econ\u00f2mic-Administratiu Central, que defensaven que la possibilitat de Estat membre de la UE o de l’Espai Econ\u00f2mic Europeu (EEE) amb qu\u00e8 hi hagi un efectiu intercanvi d’informaci\u00f3 tribut\u00e0ria, per\u00f2 no per a residents a altres pa\u00efsos fora de la UE o de l’EEE. Aquesta nota desgrana els aspectes m\u00e9s importants d’aquest pronunciament.<\/p>\n
Quina era la situaci\u00f3 fins ara?<\/strong><\/p>\n Fins ara, els contribuents residents a pa\u00efsos no comunitaris que fossin propietaris d’algun immoble a Espanya que tinguessin llogat no es podien deduir cap despesa (ni tan sols l’amortitzaci\u00f3) a l’hora de calcular la base imposable de tributaci\u00f3 a l’impost sobre la renda dels no residents.<\/p>\n Aix\u00f2 anterior suposava situacions clarament injustes, havent de tributar a un tipus del 24% sobre la renda bruta, poc a veure amb el 19% sobre la renda neta sobre el qual tributaria aquest mateix individu d’estar residint en un pa\u00eds de la UE o de l’EEE. Aix\u00f2 fins al punt que la comissi\u00f3 abonada a -o descomptada per- una ag\u00e8ncia immobili\u00e0ria (o per una plataforma de lloguer temporal, etc.) t\u00e8cnicament no constitu\u00efa un import dedu\u00efble.<\/p>\n Per tant, tot i que la percepci\u00f3 efectiva fos per un import netament menor, l’AEAT exigia a aquest propietari no resident abonar un impost \u201ccec\u201d del 24% sobre el total del lloguer brut o nominal abonat per l’inquil\u00ed, del tot \u201cinsensible\u201d o \u201ccec\u201d a la renda neta percebuda i, per tant, contrari al principi.<\/p>\n En qu\u00e8 es fonamenta l’AN per estimar el recurs?<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n Tot i aix\u00f2, el principal argument que empra l’AN en realitzar aquesta fallada \u00e9s que s’han d’estendre tamb\u00e9 als ciutadans extracomunitaris (i, en particular, als residents en tercers Estats) determinats principis i llibertats comunitaris, com passa en aquest cas amb la Lliure Circulaci\u00f3 de Capitals, que ha de protegir no nom\u00e9s els residents de la UE o l’EEE.<\/p>\n Per tant, a partir d’ara es donar\u00e0 la circumst\u00e0ncia que aquesta discriminaci\u00f3 (indeguda) continuar\u00e0 existint d’acord amb la llei espanyola, si b\u00e9 no continuar\u00e0 produint-se a nivell de la seva aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica. Per fer-ho, l’AN s’ha basat en un rellevant precedent del Tribunal Suprem (STS 242\/2018, de 19 de febrer de 2018) en virtut del qual precisament s’equiparava els residents no comunitaris en mat\u00e8ria d’her\u00e8ncies internacionals (en l’impost sobre successions i donacions espanyol, tot i que la Llei a data d’avui, formalment).<\/p>\n Per qu\u00e8 \u00e9s important aquesta sent\u00e8ncia? Conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El pronunciament suposa un reconeixement a contribuents no residents a la UE oa l’EEE i obre la possibilitat de sol\u00b7licitar devoluci\u00f3 d’ingressos indeguts<\/p>\n","protected":false},"featured_media":4375,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"class_list":["post-4395","legal-news","type-legal-news","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n\n